Entrevista a Joan Celma.
“Projecte de Llei sobre l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya”.
President de l’Associació Catalana de Gestors Esportius Professionals
Què opina sobre el Projecte de Llei de l’exercici de les professions de l’esport a Catalunya?
Regular l’exercici professional dels diferents tècnics i professionals de l’esport sempre és necessari i sobretot crec que està justificada aquesta regulació amb professionals que es dediquen especialment al control de la seguretat i la salut dels practicants d’activitat física i activitat esportiva. Em refereixo, concretament, a socorristes i tècnics esportius. En tot cas, donat l'ampli ventall de professions que el sector presenta, una regulació d’aquestes característiques que inclogui a tots els professionals i tots els nivells que actuen en l’àmbit esportiu és una qüestió molt complexa i que té repercussions profundes i importants.
Aquest projecte de llei, dóna resposta a les necessitats actuals i futures del sistema esportiu a Catalunya?
La voluntat inicial és positiva, però crec que no s’ha aprofundit suficienment, ni s’ha consultat en tems a molts dels diferents actors que incideixen en el sector: federacions esportives, gestors esportius, administracions públiques (especialment ajuntaments), sector empresarial… Sembla que hi hagi molta urgència per aprovar-la. Personalment, hagués estat partidari d’haver creat comissions de treball participades per els diferents actors I col.lectius, valorant, en cada cas, les necessitats de regulació I les seves consecuencies I programació.
En què afecta aquest projecte de llei als professionals de la gestió esportiva?
En l’àmbit de la direcció esportiva, amb l’exigència de les titulacions exclusives per a dirigrir, especialment en referencia als titulats amb l’INEF (professors d´educació física). Es poden generar disfuncions amb la realitat actual, ja que un gran nombre de professionals que estan exercint aquesta en aquest sector té titulacions d’altres llicenciatures, en moltes ocasions complmentades amb màsters, i d’altres postgraus de l’especialitat en gestió esportiva.,A més a més, no es tenen suficienment en compte les titulacions intermitges, com les diplomatures., o els entranadors esportius amb tiol federatiu. Amb aquest escenari podem dir que per dirigir una entitat esportiva un llicenciat en economia, empresarials, o algú amb un màster en gestió esportiva no estaria prou qualificat. Per posar un exemple que ho clarifiqui, ve a ser com si per dirigir una empresa petrolífera fos necessari que la persona hagués estudiat químiques o per a dirigir una immobiliària s’hagi de ser un arquitecte. En principi crec que tindriem de evitar el encorsetament del sector.
En què creu que es fonamenta aquest projecte de llei?
Després de conèixer l’aportació del COPLEFC i de l’INEF al projecte de llei, aquests dos col·lectius han tingut una incidència molt directa en l’elaboració de la mateixa. Això em sembla correcte, amb la seva voluntat positiva de regularització, però sempre que els terminis siguin més oberts i els consensos siguin més amplis. Per altra banda, em preocupa molt l’enfocament que es fa de l’intrusisme professional i les greus penalitzacions i sancions que se’n deriven. Sempre he estat partidari d’una major flexibilitat en la regulació de qualsevol àmbit.
Algun comentari més al respecte?
Si entrem en una anàlisi profunda, que estem disposats a realitzar, crec que a aquest projecte de llei li ha faltat més discussió i més solucions al text. No s’entén aquesta presa per aprovar el projecte. És necessari avaluar les conseqüències negatives, que aquesta decissió poden ocasionar a l’àmbit esportiu: inflació de costos del personal per a les organitzacions, entitats, clubs… possible suplantació de responsabiltats, per titulacions, ( recordem lo que va pasar amb els APIS), inseguretat I trasvalsamet en àmplies capes de treballadors, tècnics i professionals del sector, reacció negativa al règim de sancions o penalitzacions…
Què recomana sobre aquest projecte de llei?
Ajornar-ne l’aprovació i crear comissions de treball on estiguin presents les federacions esportives, els directius d’entitats, els gestors esportius, les personalitats del món de l’esport i la direcció esportiva, el COPLEFC, l’INEFC, la Federació de Socorrisme i altres representants del sector com els diplomats d'Educació Física, escoles privades de formació, institucions… Es una llei força important per les seves repercussions inmediates I futures, Llei que necessita del màxim consens i estudi. Hem estat massa tems sense una regulació del sector, no vindrà ara d’un pc tems mes. Segur que tot el sector esportiu lo agrairia
CONSELL DE REDACCIÓ
MANAGEMENT ESPORTIU
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Des del punt de vista de les escoles privades de formació esportiva s'indica un escrit que aporta altra visió a aquest projecte de llei, a continuació es redacta el text:
ESMENES A LA LLEI SOBRE L’EXERCICI DE LES PROFESSIONS DE L’ESPORT A CATALUNYA
ASPECTES GENERALS
- La llei és corporativista, defensant l’ interès d’un col·lectiu.
- No permet l’accés a les professions que no sigui la formació reglada.
- No contempla en cap moment l’accés a l’exercici de les professions per mitjà de la formació no reglada i l’experiència, mitjançant els carnets de professionalitat i acreditació de competències; en contra de les directrius europees (CEDEFOP) i el que estableix La Llei orgànica de les Qualificacions i de la formació professional (5/2002) i el seu desenvolupament per l’INCUAL i les descripcions de les diferents qualificacions professionals de la família professional de activitats físiques i esportives.
- La llei no te en consideració tota la feina feta per l’INCUAL a nivell estatal i l’ICQ a Catalunya desenvolupant les competències d’algunes de les professions descrites a la llei.
- No fa cap referència als 8 nivells de EQF que assigna a cada professió el seu nivell de qualificació.
- Tot i que la pràctica esportiva pot comportar certs riscos, no exigeix en cap moment competències en Assistència Sanitària Immediata, reanimació cardiopulmonar o l’ús del DEA (desfibril·lador extern autònom).
- En les professions de l’àmbit de l’oci i la salut no contempla l’accés de cap titulat sanitari per el treball específic amb persones amb malalties.
ESMENES AL PROJECTE DE LLEI
NORMATIVA DE REFERÈNCIA A L’AVANTPROJECTE
Respecte a la base normativa en la qual es recolze aquest avantprojecte.
PREÀMBUL
Un avantprojecte de llei deu tenir perspectiva de futur i no tan sols escollir l’actual, sinó també aquelles professions que estiguin en procés de construcció, com fa per exemple la Llei de Ordenació de las Professions Sanitàries en el seu article 3. En aquest sentit, deuen ser citades en el preàmbul e incloses en el seu contingut en els aspectes en que es requereixi, la Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional; la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, de Educació; i la Llei Orgànica 6/2001, de Universitats.
En concret, el Govern està compromès en el desenvolupament d’un Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional que permeti la integració de les formacions, las qualificacions i les acreditacions. El Catàleg Nacional de les Qualificacions Professionals es el eix vertebrador que propicia aquesta integració. En desenvolupament del Reial Decret 1128/2003, de 5 de setembre, pel qual es
crea el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, modificat pel ReialDecret 1416/2005, de 25 de novembre, se estan establint les qualificacions professionals de la Família Professional d’Activitats Físiques i Esportives. Aquestes qualificacions seran el referent per a la elaboració dels nous títols de Formació Professional (en desenvolupament d’allò previst en l’article 39 de la L.O.E) i de les titulacions corresponents als Ensenyaments Esportius (d’acord amb lo establert en l’article 64 de la L.O.E).
Cal emmarcar les definicions de les professions en el context legal establert i desenvolupat per aquest fi, tant a nivel europeu com al nivell estatal.
Els nivells que corresponguin a cadascuna de les professions de respectar el model del EQF (European Qualification Framework) estructurat en cinc nivells de competència. D’aquesta manera podem assegurar la transparència i la mobilitat entre el treballadors europeus en l’àmbit de les professions esportives.
Així mateix, podran incorporar-se al mercat lobarla esportiu aquells professionals que hagin assolit les competències conforme al nivell de qualificació professional que determina el Sistema Nacional de qualificacions i la Formació Professional en l’àmbit de les Activitats físiques i esportives.
Aquesta afirmació es recolza en la Directiva 2005/36/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 7 de setembre de 2005, relativa al reconeixement de Qualificacions Professionals, que es troba actualment en procés de transposició al ordenament jurídic intern, i en la qual es defineix el que es deu entendre per professió regulada: a) “L’activitat o conjunt d’activitats professionals que el seu accés, exercici, o una de les modalitats de l’exercici estan subordinades de manera directa o indirecta, en virtut de disposicions legals, reglamentàries o administratives, a la possessió de determinades qualificacions professionals; ...”. Es rellevant així mateix tenir en compte, tal i com recull l’apartat b d’aquest mateix article, que “les qualificacions professionals s’acrediten per un títol de formació, un certificat de competència i/o una experiència professional”.
JOAQUÍN MARTÍNEZ
Publicar un comentario